Ca n’Elrohir

Fa poc, podíem sentir al president del Govern Espanyol llançar a tort i a dret un conjunt de mesures per canviar el model productiu del país. Així, per exemple, es van dir diferents bestieses, com la de treure el desgravament per la compra de la vivenda habitual, ja que diuen que continua afavorint l’especulació immobiliària (per que hom, habitualment, viu en 5 o 6 llocs diferents … no? Em penso que han sentit la flauta de la lluita contra l’especulació i no saben on …).

Un altre front va ser el tema de l’escola 2.0, i la cosa anava així:

1. Un portàtil per cada alumne: Des de 5é de primària fins a Batxillerat, de tota escola pública i concertada. És una mesura molt populista, doncs els futurs votants veuen als seus nens amb els portàtils, fent coses amb l’ordinador. L’idea és que l’alumne pugui treballar amb el portàtil al cole i a casa.

crítica: Doncs que un portàtil per alumne és una despesa fulminant. No només cal vendre el portàtil, si no que cal mantenir-lo en bon estat d’ús, cosa que NO s’aconseguirà si l’alumne ha de moure cada dia el portàtil de casa a l’escola. Tampoc funcionarà si se li dóna a l’alumne la possibilitat d’instal·lar el que vulgui. La meva proposta? A l’escola, un terminal (un ordinador amb les possibilitats dels usuaris definides per l’administrador) i a casa, una bona conexió a internet, que permeti accedir via web a la feina feta per l’alumne a l’aula des de casa.  T’estalvies el portàtil, t’estalvies el manteniment, t’estalvies haver-lo de carretejar.

Proposta: Una connexió a internet accessible i barata i una inversió en una BONA infraestructura als centres. Sé que és difícil, significa retallar beneficis de les amiguetes del govern, les operadores, obligar-les a invertir en infraestructures, no posar cànons ni límits a les connexions ADSL i fer inversions importants que queden ocultes als ulls dels votants. Sé que és difícil per un govern que es pensa que l’ADSL només serveix per a baixar pel·lícules. Però es pot fer i és el més eficient!

2. El portàtil, subvencionat: doncs això, que el portàtil no és regalat, si no que és subvencionat: Amb un descompte per ser del govern, els pares podràn accedir a un crèdit ICO per comprar-lo.

Crítica: la primera si el nano va a una escola pública, portàtil gratuït. Si va a una escola concertada, portàtil concertat. Si va a una privada, que trii l’escola. Si els pares no es poden permetre el crèdit, l’alumne quedarà en total desaventatge.

la segona: El portàtil queda en propietat de la família, no del centre. El que vol dir que el centre no es fa responsable del seu manteniment, tampoc del seu bon ús. Tampoc que no s’hi posin virus, o jocs.  Un portàtil per cada alumne, si, però que cada alumne se’l compri … així no cal cap pla de res!!!!

3. Els llibres, protegits amb motxilla: Segons el govern els llibres hauran de ser protegits amb un dispositiu de hardware, que haurà d’estar connectat a l’ordinador per poder obrir el llibre. I demanarà una clau personal de l’alumne per a que s’obri aquest llibre. Senyors, això és la motxilla.

Crítica: La motxilla es va deixar d’usar el segle XX. Les motxilles es perden, les motxilles s’espatllen.  Cal controlar la distribució de motxilles, si no no té cap sentit. Les motxilles han de funcionar en Windows i Linux, el que requreix controladors específics i una instal·lació. Els llibres han de ser ara programes capaços d’accedir al maquinari de l’ordinador … ja no poden ser simples PDF, powerpoints o informació de la web. ¿Què s’ha fumat el que ho ha proposat? ¿Quant va ser l’última vegada que va tocar un ordinador? ¿N’ha tocat algun?

Proposta: Que cada centre pugui decidir quins materials llicenciar i integrar al seu sistema informàtic, com a suport de les classes per al professor … i per a que l’alumne hi accedeixi a través d’internet. De renovació anual per assegurar-ne el seu manteniment al dia i als projectes curriculars canviants segons l’humor del ministre d’educació o el conseller de torn. Si l’escola és pública, gratuïts per l’alumne. Si és concertada, ajudant a pagar-los amb un petit increment de la quota mensual. Si és privada, ja s’espavilaran. I si una escola creu que NO necessita cap mena de material per a treballar d’una editorial, que amb el que hi ha a internet n’hi ha prou i és adeqüat, que no en faci servir.

4. Sistema Windows i Linux: Com és sabut, algunes autonomies ja fan servir el sistema operatiu Linux per a treballar els materials, estalviant-se les llicències del Windows. Bé, ara el Govern proposa que els portàtils dels alumnes vinguin amb Windows i Linux a la vegada, sigui quina sigui la seva autonomia. I que cadascú trii.

Crítica: Quin regal! Microsoft n’estarà, i molt, de contenta. Després de perdre la majoria d’escoles de mitja Espanya, ara veu com de cop i volta les recupera: Tots els portàtils hauran de dur Windows encara que l’escola no l’usi.

Proposta: Si es fan servir terminals a l’escola i la informació és accessible via Web, és indiferent quin sistema s’usi … i usar Linux significa estalviar-se uns 200€ de la llicència del Windows i uns 200€ extres de l’Office “Hogar y Estudiantes”.

Conclusió final:

La veritat és que el que he vist amb diferents conselleries d’educació, és que en comptes de planificar una adopció de l’escola 2.0, s’està planificant una sèrie de mesures que facin molt de soroll per a les properes eleccions. I això és dolent, molt dolent per a l’ensenyament, per als alumnes i per a tothom.