Ca n’Elrohir

O així ho ha dit CNet al Regne Unit, una de les principals empreses editorials del sector informàtic a nivell mundial. De fet és tant important, que en el sector, la seva paraula, juntament amb la de IDG, és pràcticament llei.

Així que entre diferents productes ens trobem que Windows Vista ha entrat en el lloc número 10, competint amb l’antiga versió Windows Millenium, versió de Windows que només va durar 6 mesos al mercat i va perdre tot suport de forma “accelerada”, donat la gran quantitat de fallades i problemes que donava.

Suposo que tampoc hi ajuda que, mentre l’esperat SP1 de Windows Vista no ofereix millores de rendiment i ocupa molt d’espai al disc dur … les primeres pre-versions del SP3 del Windows XP aconsegueixen un espectacular augment de rendiment de fins el 10%! Fent que el Windows XP SP3 sigui una mica més que el doble de ràpid que el Windows Vista en el mateix equip.

Tant és així que Apple ha tret un nou anunci … força curiós … “No donguis per perdut el vista” ( don’t give up on vista ).

De fa temps que al món informàtic hi ha una gran batalla: Les patents de programari. En què consisteixen? Bàsicament l’idea és que quan algú troba alguna forma de resoldre un problema informàtic, o una idea innovadora de fer les coses, pot patentar-ho, i qualsevol que faci ús de la seva forma de solucionar el problema o la seva innovació, li ha de pagar uns royalties.

Fins aquí, pot semblar que una patent és una cosa bona i lògica. El problema ve quan surten els espavilats. Els espavilats sòn tots aquells que patenten coses trivials … “com dibuixar un cuadrat a la pantalla” o “fer clic” són coses patentades … després de ser inventades per d’altres persones. Realment és una innovació? És un nou métode de resoldre un problema complicat?

A Europa les patents sobre programari no són legals, i no per que comisaris europeus no ho hagin intentat. L’oposició a Europa és molt, molt gran. Als estats units, on si són legals, existeix una autèntica indústria de patents: Empreses que no programen una sola línia de codi, que no ofereixen cap solució informàtica, simplement que tenen a gent pensant en noves idees … o idees ja existents i no patentades … patentar-les … i viure d’elles.

El negoci és molt lucratiu. Per exemple, Burst.com és una empresa que l’any 2002 promovia una cosa en aquells moments innovadora: Vídeo sota demana per internet. I va patentar coses necessàries per implementar aquesta tecnologia. Microsoft també ho va començar a fer, i … demanda al canto. Fa poc Microsoft i Burst van arribar a un acord, per 60 milions de dólars, Burst.com retirava la demanda. Aquests diners Burst els ha fet servir per atacar després Apple, a la que demanava una quantitat similar, però els advocats d’Apple van aconseguir demostrar que 14 de les 36 patents per les que era demandada eren trivials (no suposen un invent i, per tant, no hauria d’haver estat patentat). Al final, Apple, per poder usar les 22 patents restants, haurà de pagar la xifra de 10 milions de dòlars a Burst.com. Són diners? Molts. Però sabeu qui n’és el principal benecifiari? No, Burst.com no, els advocats. D’aquests 10 milions, 6.5 milions aniran als buffets d’advocats especialitzats en patents.

El negoci de les patents de programari no són un negoci pels informàtics. Tampoc una solució o una eina eficaç per les empreses informàtiques que viuen del sector. Són un negoci pels advocats i les empreses carronyeres que volen viure d’elles. A cos de rei.

Ja fa temps i temps que la qualitat de la premsa a espanya va caient, caient, caient … fins a arribar a un pou negre i profund. Imagino que va relacionat amb l’escàs èxit de l’ensenyament obligatori.

I no sé si és causa o efecte de la crisi d’ensenyament, que el diari 20 minutos normalment s’endú el premi d’or a les faltes d’ortografia, d’expressions impossibles, titulars rebuscats i errors en notícies.

L’última?

“La tasa de graduación en ESO se quedó en el 69,6%, según datos de la Fundació Jaume Bofill del curso 2003-2004. Eso significa que tres de cada cuatro jóvenes no terminan el período de educación obligatoria.“

A veure, si el 69,6% dels estudiants aproven, vol dir que una mica més de tres de cada quatre aproven. Però en el titular es llegeix tres de cada quatre no aproven.

I pregunto jo … per què el 30% dels alumnes no aproven la ESO? No ho entenc, si han baixat el nivell de les assignatures fins a més no poder, si pots passar de curs amb pràcticament tot suspès, si no pots treure un zero per llei … potser, i només potser el problema no és de nivell, si no de motivació.

I parlant de problemes de motivació, potser està relacionat (o potse no), però qui he llegit un post (que ha sortit publicat a tot arreu) amb el que m’he sentit força implicat. En recomano la lectura. ¿Qui voldria ser enginyer informàtic?. Resposta: Sempre hi ha masoques.

Pd- Tot i que no té massa a veure amb el tema, ahir al canal metro comentaven una notícia en que es deia que “tot el món estava pendent” … no saben que existeix la paraula “tothom”??

Cada vegada, és evident, els ordinadors són més potents. Però, aquesta potència, és tradueix en un benefici per l’usuari? Moltes vegades sí, però diferents estudis demostren que tot el rendiment que es guanya amb els anys acaba anul·lat per les noves versions del Windows i l’Office. O això és el que diuen a Exo Blog, la xarxa de testejadors “extraoficials” de microsoft.

Bàsicament un Office 2000, treballant sobre un Windows 2000 en un Pentium 3 de l’any 2000 (amb 128Mb de RAM), oferia una millor experiència (més velocitat, més agilitat) que no pas un Office 2007 treballant sobre un Windows Vista en un ordinador d’última generació (P4 amb dos processadors i 2 Gb de RAM).

Bona part del problema ve de part del Windows Vista, acusat de lent i inestable. Fins al punt que el 90% dels professionals del Regne Unit entrevistats per la prestigiosa revista Computer World han assegurat que posar un sol Windows Vista a la seva xarxa la tornaria més complexa, inestable i incompatible amb la resta. Poques vegades Microsoft ha aconseguit tanta unanimitat .

Jo per la meva banda m’he passat a Linux i n’estic molt content ( tot i algun problema puntual ), però molts professionals han decidit esperar al Windows Vista SP1 per instal·lar aquest sistema operatiu. Males notícies per a ells: El Windows Vista SP1 Release Candidate Alpha Testing (Calia posar tantes vegades que era de proba???) aporta una millora de rendiment …. Zero! … amb respecte l’actual versió del Vista. Només consumeix un parell de gigues del disc dur.

En fi … no tot sòn males notícies … tenim a Microsoft treient pegats de gigues que no semblen solucionar res, però també la gent de Damn Small Linux que avui he tret una nova versió molt millorada, autoinstal·lable i que permet tenir un sistema operatiu Linux complet en 48,6Mb … un 2,4% de l’espai que ocupa el pegat de Microsoft ( aproximadament 2Gb)