Ca n’Elrohir

Aquest reporter de televisió comenta el programa en el que el van decidir fer fora.

Wii no és només una consola. És la consola. De debó. Amb ella he pogut recuperar el gust de les consoles ( bé, amb ella i la DS ), gust que havia perdut fa temps amb la Nintendo 64 i el meu últim joc “Lylat wars”.

Potser pensareu que flipo, però m’encanten la majoria d’idees de la gent de Nintendo amb la Wii. No només per l’original forma de jugar, si no per la qualitat ( en quant a diversió ) dels seus jocs.

El canal Wii també és impresionant. Connectar la Wii a internet i poder-hi navegar, consultar les noticies, participar en enquestes, actualitzacions online … és més que una consola sense deixar de ser-ho.

I el més impressionant de tot: La consola virtual. Em compraria TOTS els jocs de la consola virtual. Sòn els de la meva época. I més ara que sé que incorporaràn jocs de la NEO GEO!!! La Neo Geo era aquell tros de màquina que miravem sempre de reüll a la propaganda del Centre Mail, doncs el seu preu la feina inabastable ( 100.000 pts la consola i 40.000 pts cada joc)

En fi, això era una oda a un esperit ben recuperat.  I no sòc l’únic que pensa així, la Wii quadruplica en vendes a la PS3 al japó. I ja no diguem a la XBox 360.

Segons un reportatge del National Geographic, les llengües del mòn agonitzen. Fa 500 anys existien vora 14.000 idiomes diferents. En aquest mig mileni s’han extingit la meitat de llengües. En queden 7.000. Però en acabar el segle (any 2.100) es calcula que s’haurà extingit la meitat d’aquestes, en quedaran vora 3.500.

Les causes d’aquesta extinció sòn varies i diverses: L’emigració i despoblació de moltes zones n’és una d’elles, però la que més influeix és el desprestigi social, la falta de respecte envers els seus parlants o l’idioma en si. Així l’article apunta exemples com l’imposició de l’espanyol a Bolívia ( un país amb més llengües que tot europa sencera ), o l’anglés per sobre les llengües dels nadius americans via un profund desprestigi social: No s’ensenya a les escoles, no es fa servir desde cap institució … etc …

La pèrdua d’un idioma pot semblar una cosa beneficiosa per aquells que consideren que així la seva llengüa és més gran ( com succeeix amb l’anglés o l’espanyol ) al guanyar més parlants. També per simplificar la comunicació ( i estalviar uns pocs euros en traduccions ), però el cert és que la pèrdua d’un idioma és una pèrdua immensa de coneixement.

En la majoria d’idiomes es reflecteix perfectament una tradició i costums de milers d’anys, marcats per esdeveniments històrics. Es perd part de l’història, però també coneixements científics. Llengües bolivianes que cataloguen milers de plantes medicinals i els seus efectes que la ciència encara no ha fet estan desapareixent. El llenguatge que empren les tribus de la micronesia i amb la que es transmeten coneixements nàutics que els permeten navegar sense perdre’s pel mig de l’oceà (-sense referències visuals-), i sense fer servir brújola, també.

I no cal anar tant lluny: L’hungarés distingeix més de 40 formes de còrrer. Els lapons desenes de tipus de “blancs”. Traduïr fidelment un llibre finés resulta pràcticament impossible per la quantitat de “fruits silvestres” que hi ha allà i que, aquí, no.

Esperem que s’hi pugui posar remei. I com diu la dita:

Conte contat, conte acabat.