Per aquells que encara no ho sàpiguen, Second Life és un mòn virtual on, cada persona, pot tenir un (o més) alter egos virtuals. En aquest mòn hi ha ciutats, on pots interactuar amb d’altra gent. També hi ha comerços, on pots comprar i vendre objectes virtuals, discoteques, on conèixer gent, representats d’algunes de les principals marques, per fer publicitat, i fins i tot una més que destacable indústria del sexe … virtual.
De fa temps que sento a dir continuament que Second Life està morint. Que la gent es registra i en pocs dies, se’n cansa. De fet, alguns grups musicals d’èxit han organitzat “concerts virtuals” que semblaven sessions privades, degut a l’escassetat del públic virtual.
Tot i això, encara dòna per moltes sorpreses aquest mòn virtual. La policia real està investigant una xarxa de pedofília virtual, on tots els integrants sòn clons virtuals de gent, que fan coses virtuals… amb nens virtuals (que no han de representar nens a la realitat). Però el comportament diu molt del que deuen fer a la vida real.
També tenim el cas d’un falsificador virtual. En aquest mòn virtual les coses també valen diners. Pots comprar i vendre objectes virtuals, i fabricar-los virtualment. La moneda, virtual també, es pot canviar tranquil·lament per diners reals en diferents llocs. Si t’arruines en el mòn virtual, passes per caixa i augmentes el saldo del teu alter ego virtual. Si el teu alter ego guanya molts diners, pots fer-te un ingrés al teu compte real.
En el cas que ens ocupa, un falsificador s’ha dedicat a agafar objectes de les botigues virtuals i fer-ne còpies virtuals exactes, per revendre-les. Els comerciants virtuals afectats, després de descobrir-lo, i veure com això estava reduïnt les vendes dels seus negocis virtuals, i reduïnt de passada els ingressos reals, han decidit posar al falsificador ( bé, al seu equivalent real ) una demanda judicial ben real. Alguns d’aquests comerciants virtuals, a la realitat viuen només dels ingressos que obtenen de les seves vendes virtuals.
El falsificador, per la seva defensa, al·lega que els demandants han posat la demanda basant-se en captures de pantalla de la casa virtual del falsificador, amb el que prèviament haurien comés un delicte de violació de domicili.
És, com a mínim, curiós.
Publicat per elrohir
