Es busca Linux

22 Octubre 2007

LinuxProu! Prou! Ja està, ja me n’he cansat! És l’última vegada que el Windows Vista em diu que “no hay memoria suficiente” quan estic obrint el tercer fitxer PHP amb el Dreamweaver ( té 2Gb de ram, per més que el fitxer tingui més de 1500 línies és intolerable ). És l’última vegada que vull connectar el Windows Vista a una xarxa amb SSID oculta i no em deixa. És l’última vegada que el Windows Vista triga 5 minuts a calcular-me quant de temps trigarà a copiar un fitxer … que després copia de 2 minuts … bé, l’última vegada amb el meu ordinador.

Ja, ja havia deshabilitat totes les opcions pròpies del Windows Vista: l’User Agent Control, que em preguntava 25 vegades “si estava segur” de que volia fer el que volia fer. Ara li diria SI, estic segur. També el nou sistema de gestió de memòria. També l’Aero, l’interfície pseudo-3d amb transparències que feia que obrir qualsevol programa de disseny gràfic fos un autèntic infern. Ja ho tenia tot desactivat, però tot i així té massa coses. He tingut tanta paciència com tenia amb Linux fa temps i que acabaven tots de la mateixa manera: Desinstal·lats.

Faré com tanta gent i abandonaré el Vista per quan el Windows Vista SP1 ( en teoria, aquest febrer ) sigui una realitat estable i corregeixi TOTS aquests errors.  Per desgràcia per Microsoft, amb el portàtil venia un Windows Vista Home premium i no em deixen fer el “downgrade” provisional, al que s’han acollit milers de persones: Instal·lar un XP mentre no surt una versió més decent.

I com que no tinc tants diners com per comprar una llicència de XP:

Busco un Linux que sigui fàcil d’instal·lar i mantenir. No sòc un nounat en el mòn Linux … m’encanta la Slackware, però no puc permetre’m perdre 1 setmana acabant de configurar aquella tarja de so. Sí, ho sé, la Slackware és això, però per això en busco una altra. Quines alternatives he estat mirant?

  • OpenSuSE:  Germano-nord-americana. Molt bona, i sembla que funciona prou bé. Però no m’acaba de convèncer.
  • Fedora core 7: Nord-americana. LA distribució a la que miren totes. Però no sé … L’objectiu és vendre la distribució més professional i em fa cosa que la gratuïta es quedi a mitjes tintes.
  • Ubuntu 7.10: Sudafricana. Habia probat dues vegades abans KUbuntu i Xubuntu, i ambdues tenien errors “garrafals” (desconfiguració del menú, desaparició de menús si escollies un idioma que no fos l’anglés). Finalment probaré l’original Ubuntu, en la versió “setmana passada” que tant bones crítiques està tenint.
  • Mandriva One 2008: Francesa. La coneixia de quan es deien Mandrake i Connectiva. I m’agradava ja aleshores. Sembla ser que han millorat.
  • Guadalinex: Andalusia. Curiosament la Junta de Andalucía ha apostat fort per aquest sistema i es veu que funciona prou bé.
  • MoLinux: Castella la Manxa. Va ser per mi la gran sorpresa. La considero la millor de les distribucions Made in Spain. Faltarà veure si en el meu portàtil i en un entorn real dona prou de si.

Alguna idea? Suggeriment?


Un aniversari diferent

22 Octubre 2007

FerrariAvui ha estat el meu aniversari, i ha estat diferent. Per primer cop a la vida he vist una cursa sencera de Fòrmula 1. I l’he trobat emocionant, molt emocionant, sobretot per que apostava per un equip: Ferrari. Potser per l’influència d’una xatter que fa temps que no veig, potser per la polèmica agra entre Alonso i Hamilton, l’escuderia Ferrari em cau bé … molt bé … i després de la cursa només puc dir: S’ha fet justícia.

També he vist per les notícies que renfe torna a anar malament, i hi hauran aturades i s’haurà de fer una volta quilomètrica per accedir a Sants. Aquesta setmana he estat a Madrid i Sevilla i l’únic que puc dir de les estacions de tren és que som tontos. L’estació de l’AVE de Sevilla és molt més gran que la de Sants. Sevilla és una ciutat molt especial, amb les seves grans avingudes, el seu carril bici per tot arreu perfectament marcat, els seus edificis històrics prou ben conservats … Això si, a les properes eleccions tornarem a votar els mateixos polítics.

En fi, estreno els meus 29 amb esperança … de no tornar-me més geek, doncs hi ha gent que es desespera per fer-me un regal d’aniversari. I amb la il·lusió de que els 29 siguin tant fantàstics com els 28, però sobretot seguir ben acompanyat de la pipa i en baby ( la meva dona i el meu fill, d’un any, respectivament )