Aquest cap de setmana ha saltat la notícia: Una dona nord-americana ha estat condemanda a pagar 6.600€ per cançó, per compartir amb el Kazaa 24 cançons. I fruit de la propaganda ( possiblement alimentada per la SGAE ), aquest temor s’ha apoderat dels internautes espanyols.
Internautes, no patiu! Primer cal situar en el context aquesta sentència: les principals discogràfiques l’any 2003 van posar demandes contra usuaris de Kazaa als Estats Units. Per què aleshores no cal patir?.
- Pel país: A Espanya compartir música no és il·legal si i només si es fa sense ànim de lucre.
- Pel programa de compartir: Kazaa disposa d’uns servidors centrals completament fitxats i, com a empresa, ha de proporcionar les dades dels usuaris que s’hi connecten. La majoria d’internautes europeus fan servir l’eMule o l’eDonkey, programes que no tenen servidor central ni empresa al darrera que hagi de respondre davant la justícia.
Tot i això crec que veurem aquesta noticia repetida fins la sacietat. Però recordeu: Compartir per internet, tot i no ser delicte, té efectes perniciosos contra molta gent. Si ho podeu evitar, no ho feu.
