Wii no és només una consola. És la consola. De debó. Amb ella he pogut recuperar el gust de les consoles ( bé, amb ella i la DS ), gust que havia perdut fa temps amb la Nintendo 64 i el meu últim joc “Lylat wars”.
Potser pensareu que flipo, però m’encanten la majoria d’idees de la gent de Nintendo amb la Wii. No només per l’original forma de jugar, si no per la qualitat ( en quant a diversió ) dels seus jocs.
El canal Wii també és impresionant. Connectar la Wii a internet i poder-hi navegar, consultar les noticies, participar en enquestes, actualitzacions online … és més que una consola sense deixar de ser-ho.
I el més impressionant de tot: La consola virtual. Em compraria TOTS els jocs de la consola virtual. Sòn els de la meva época. I més ara que sé que incorporaràn jocs de la NEO GEO!!! La Neo Geo era aquell tros de màquina que miravem sempre de reüll a la propaganda del Centre Mail, doncs el seu preu la feina inabastable ( 100.000 pts la consola i 40.000 pts cada joc)
En fi, això era una oda a un esperit ben recuperat. I no sòc l’únic que pensa així, la Wii quadruplica en vendes a la PS3 al japó. I ja no diguem a la XBox 360.
