Ca n’Elrohir

Fa temps que vaig llegint que el nombre de matriculats a les carreres d’informàtica disminueix dràsticament, fins el punt que al diari asturià lne es parla d’un esfondrament total en el nombre de matriculats. Fa temps que se sentien veus, però mai havien estat tant clares: La carrera porta baixant un 20% cada any en quant a nombre de matriculats, i aquest any ha baixat un 50%!

Què passa? Analitzem una mica la figura de l’informàtic en el breu periode de l’existència de la carrera:

• Des de l’inici fins a finals dels anys 80: El científic boig. Realment abans d’aquests anys, l’informàtica era cosa de poca gent, i molt rara. Que si al principi fent forats a les tarjetes, que si després discutint sobre si era millor un llenguatge amb procediments o sense … o orientat a objectes. Escrivint un munt de coses. L’informàtic, a Espanya i a mig mòn, era realment una mena de científic boig.
• Des de principis dels 90 fins a principis dels 2000: El manà. Si, un informàtic era una font de riquesa il·limitada. Tocant 4 tecles convertia qualsevol idea en una font de diners increible, inesgotable. A més una taula de salvació contra l’efecte 2000 i l’euro. Tot i l’esfondrament de les empreses “.com”, la figura de l’informàtic no va patir massa i va continuar conservant cert prestigi. El que si que va aconseguir és aproparse a la gent. L’informàtic també era el tècnic qualificat que resolia problemes d’aquelles estúpides màquines.
• Des del 2004-2005: L’informàtica i internet arriben a la gran majoria de la gent. Els grans sous que es podien arribar a cobrar en les etapes anteriors van propiciar que apareguessin informàtics sota les pedres. Això juntament amb uns quants conceptes equivocats: El meu fill/a en sap tant que fins i tot es baixa música per internet. Bé. Si l’ordinador ho fa tot sol. Mentida, i la més grossa: És que el meu informàtic de confiança, ha estat mirant l’ordinador i m’ha dit que és culpa vostra, total, completa i absolutament sense cap dubte. I qui és aquest “informàtic de confiança”? El meu nebot/cosí/fill de 12 anys, en la gran majoria dels casos.

El problema és de concepte. De la mateixa forma que a l’antiga Unió Soviètica l’informàtic no existia, doncs no es comprenia com es podia considerar treball una cosa que no genera un producte “físic” ( i per això els últims MIG-29, el millor avió de la URSS sòn els únics de la seva época que no duen ordinador d’abord ), a Espanya s’ha arrelat d’idea de que qualsevol pot ser informàtic i fer la feina en un moment.

Evidentment això no cal pagar-ho. Els coneixements no sòn “físics”.

També encara hi ha molta gent que es pensa que es pot fer rica en un moment. Estic fart de veure en els fòrums d’AdSense gent que no sap ni què és una Web i que es vol fer milionària amb “les webs”.

Reconec que jo no tinc la carrera d’informàtica, la vaig començar però no la vaig acabar, em vaig haver de posar a treballar abans a jornada completa. I estic treballant d’informàtic. Hi porto treballant desde fa molts anys, com a programador, com a webmestre, i muntant el meu petit empori de webs.

Però fa pena veure com en comptes de buscar una sol·lució, per una banda els informàtics de carrera volen imposar un model que exclogui a tots els altres informàtics i implantar un model corrupte com el del col·legi de metges, mentre que els informàtics de devoció, riguin dels informàtics que acaben la carrera sense saber com crear un fitxer “.bat” … o .txt si no és amb l’opció “guardar como” d’algun programa ( paraula d’honor: M’ho van preguntar en unes pràctiques d’últim curs de la tècnica de Gestió) .

Mentrestant, tots paguem les conseqüèwncies. La culpa, és en bona mesura de la societat, però també nostra.