Ca n’Elrohir

Un company m’ha demanat que escrigués un post sobre aquest estrany personatge. Clippo (Clippy en anglès) és un personatge animat que va aparèixer per primer cop com a assistent en l’Office 97. Et posaves a escriure una carta , i de cop zas! apareixia ell dient parece que está escribiendo una carta. Puedo ayudarle?.

Y et donava dues opcions: Si ( i destrossa-me-la ) o No ( i continua preguntant cada 5 paraules ). Era un personatge omni present i, tot i que es podia desactivar, poca gent sabia com fer-ho.

Aquesta insistència i oferir una ajuda que més valia no acceptar li van fer valer fama mundial en molt poc temps. En qüestió de mesos van aparèixer webs que demanaven per la mort d’aquest personatge, alguns d’una forma més original que d’altres. També va patir tota mena de burles i insults. I tot i que microsoft sabia l’odi que provocava aquest personatge, fins i tot fent un joc que consistia a matar-lo, va continuar existint fins l’aparició de l’Office 2007, és a dir, va tenir 10 llargs i lamentables anys de vida.

La noticia de la seva defunció a principis del 2007 va ser rebuda amb clares mostres d’alegria (exemple 1, 2), tot i que hi va haver gent que, recordant els horribles moments en que apareixia, va preure plugins que permeten tornar-lo a posar a l’office 2007, o tot tipus de paròdies en les que continuament et va mostrant missatges inútils.

Curiosament les últimes enquestes de Microsoft demostraven que la major part de la gent ni tansols l’ha trobat a faltar. Conclusió: La seva mala fama és comparable, només, al personatge jar-jar-binks, de la Guerra de les Galàxies.

Com es pot odiar tant un personatge virtual?

Tot i que no ho acostumo a fer, ahir vaig estar mirant una estona la tele, concretament el peliculón d’Antena 3. Feien una pel·li del Bruce Willis de l’estil La jungla, que recordava haver vist fa temps, però que amb prou feines recoradava l’argument, 16 calles. No mata, però prou entretinguda per pensar una estona, i amb moralina final.

El que em va matar, va ser que vora les onze i quart de la nit, en un dels moments àlgids de la pel·licula, Antena 3 va tallar per posar anuncis. No sòc capaç de recordar-ne cap, però sé que amb l’emoció de no perdre’m el que anava a continuació em vaig quedar allà, palplantat, durant mitja hora veient un anunci darrera un altre.

Al final, alterat, vaig recordar un llibre que havia vist fa molts anys i em va picar la curiositat, el diccionari de renecs i paraules, diccionari presentat ara fa 8 anys i que en aquell moment m’haguès estat de molta utilitat.

No entenc, si està prohibit per llei fer més d’un quart d’hora d’anuncis per hora de programació, permeten abusos com aquest. Després d’aquesta mitja hora d’anuncis, van fer 10 minuts més de pel·licula, 10 minuts més d’anuncis, i els 5 minuts finals de rigor. Serà cert que el govern només multa a qui no és amic seu? ( és a dir, a pringats com tu o jo )