Ca n’Elrohir

A molta gent hi ha primeres vegades que marquen per tota la vida, a saber, la primera vegada que vas menjar un xiclet, la primera vegada que vas veure dumbo … però per un Geek sempre hi ha l’emoció del primer ordinador. Aquella peça que et va introduïr en un mòn que no coneixia i del que no n’ha sortit.

Per sort, la meva infantesa va coincidir amb el boom dels ordinadors. Avui en dia és aburrit. Tothom té un PC/Compatible, excepte algún amargat que té un mac. Quan era petit hi havia encara els Amiga, podies comprar un Amstrad, un Spectrum, un MSX o, com no, un PC o un mac.

Però el meu primer ordinador no va ser cap d’aquests. Era un Commodore 64, C64 pels amics, un petit gran ordinador.

Aquesta màquina, aquí on la veieu, no necessitava ventilador, i es connectava directament a la televisió. Tenia un teclat força senzill i trigava segons a encendre’s. I els programes? El millor de tot, venien en cinta de cassette … quins temps aquells en que calia rebobinar la cinta per tornar a carregar el programa!

Quan encenies l’ordinador et trobaves amb una pantalla totalment intuïtiva

Aquí no hi havia però que valguès: Tot i que el ratolí ja existia, havies d’escriure tot. De fet, havies de programar-ho tot. Només encendre’s la tele, es posava en color blau i esperava que li començessis a donar instruccions en el seu llenguatge BASIC. Sí, el C64 venia amb un petit manual d’instruccions en que t’explicava com programar les petites coses de cada dia. De fet, per carregar un programa no havies de fer doble clic sobre la seva icona, si no que havies de posar el cassette i escriure una cosa com ara LOAD, i apareixia un missatge “Press play on the tape”. I premies play a la cinta .

Allà amb 11-12 anys ja vaig fer els meus primers programes en BASIC: Des d’un globus que rebotava contra la pantalla fins a un petit programa que resolia equacions de segon grau. I això que el manual era en anglès!

Però el millor del C64 no era el que venia de sèrie, eren els accesoris: Podies connectar els Joysticks de la Megadrive per jugar, podies posar-hi cartutxos i un coprocessador matemàtic Z80! El més potent d’aquell moment. I amb tot això … una impresora … un ratolí … i … agafeu-vos fort … una unitat externa per a disquets de 5,25”!!! amb un gran disc dur de 5Mb de capacitat.

Sé que la majoria no heu conegut mai aquests disquets, però eren de gran utilitat. Tenien una capacitat de 3/4 de mega i una velocitat molt superior a la del cassette. És una pena que no en poguès disfrutar.  I direu … i què podies fer amb un ordinador tant cutre? ( no ens enganyem, avui en dia un rellotge digital li dona mil voltes ) Doncs aquesta màquina tant cutre podia tenir instal·lat un sistema operatiu anomenat GEOS, dels primers sistemes operatius que treballaven amb el ratolí, amb finestres, i que et permetien executar més d’una tasca a l’hora, esclafant així els PC de l’época. El GEOS venia de sèrie amb un processador de textos ( un mini-word ), un full de càlcul ( mini-excel ), calendari/agenda, un parell de jocs i un petit reproductor de música ( el mp3 no existia ).

 En fi … què us sembla ara el meu primer ordinador? No era impressionant el que es podia fer amb 64Ks de RAM? No sorprèn veure com ens hem complicat la vida innecesàriament? I vosaltres? Quin era el vostre primer ordinador? Quina experiència en teniu?