Ca n’Elrohir

Ha saltat, altre cop, aquesta setmana, la discussió sobre el pla Maragall de la setmana de vacances al Febrer. Ni professors ni pares hi estan d’acord, i la conselleria que repeteix, un i altre cop, que l’escola no és un magatzem de nens i que és el més adequat des d’un punt de vista acadèmic.

Des del punt de vista de l’alumne, i sense ser-ne un expert, puc imaginar-me que si, que és millor tenir una setmana menys de vacances a l’estiu, i repartir millor les vacances durant l’any per a no fer trimestres eterns.

Des del punt de vista del mestre, i aquí puc opinar una mica més, no veig tant clar que hi hagi tantes particions: Una setmana de vacances al gener (la primera), una al febrer i una altra a l’abril. Sincerament, a mi em partiria el ritme de les classes. Presses per tancar els temes i massa haver de tornar a posar les ments al lloc en molt poc temps.

Des del punt de vista dels pares, aquesta setmana és una putada (no se m’acut cap altra adjectiu).

Hi ha una cosa que és ben certa i és que l’escola no pot anar d’esquena a la societat. És a dir, si la societat en general té uns horaris laborals patètics, a uns sous paupèrrims, no podem fer que l’escola vagi en contra, sola, d’aquesta tendència que excepte ell i els seus amiguets, patim la majoria de la gent.

Proposo al senyor Maragall que, per a poder implementar aquest “pla” obligui a les empreses a oferir una setmana de vacances “de més” el mes de febrer, compensables per una paga extra addicional el mes de febrer si l’empleat no pot deixar de treballar.

També li proposo al senyor Maragall una millora de la conciliació familiar i laboral: Que tothom entri a les 9h (o les 8h) i  surti a les 17h. De l’escola i de la feina.

En qualsevol cas, per intentar no traumatitzar a ningú, li demanaria que s’ho repensés i no donés una setmana de vacances, si no només un parell de dies “de regal”. Un dijous i un divendres, per exemple, que els ponts, sempre venen bé.

Ara que arriba el Nadal, moltes empreses regalen lots als seus empleats, però també als seus millors clients i proveïdors. Ja l’any passat es va notar una forta davallada en aquests regals, i és possible que aquest any el nombre i la quantitat dels productes se’n ressenteixin.

No gens menys, cada any augmenten el nombre d’ofertes, establiments i locals que ofereixen lots de Nadal. L’any passat en vaig comprar un per al meu proveïdor preferit, i vàrem tenir problemes en l’entrega i en algun que d’altre producte … ja caducat. Així que també cal valorar fins a cert punt la confiança, la serietat i la proximitat.

Per això una cooperativa catalana ha unit el bo i millor dels productes casolans i oferir-los en forma de Lots. A més així ajudem a pal·liar el boicot que, cada any per aquestes dates, els productors de productes de la competència d’altres zones geogràfiques revifen contra els productes catalans.

Podeu comprar els lots a la web de BegudesCatalanes.com, on hi ha una gran varietat de lots de nadal.

I per què he fet aquest post? No em direu que els noms dels productes, i dels lots, no són especialment freakis! No n’hi ha ni un de normal, no.

Avui m’ha arribat la RACC Master, la tarja de crèdit del RACC. Amb una enganxina associada i un fulletó amb les condicions d’ús. Amb un crèdit preconcedit de 300€. Efectivament, saben amb qui se les heuen: Un pobre de cuidau.

He estat molt temptat d’activar-la, així que m’he llegit les condicions d’ús, el “contracte” de lletra minúscula, i completat la informació a internet.

Què m’ofereix aquesta tarja? Bé, m’ofereix la possibilitat de pagar, exclusivament a crèdit (no a dèbit) i, al final que mes, que em passin un rebut amb el que he usat. És gratuïta en tots els sentits. Tampoc cobren si pago abans d’hora (gran favor …). I quins avantatges té més? Un descompte de l’1% en benzineres de determinats grups i altres descomptes en promocions puntuals de botigues, especialment si acabo comprant al RACC ( d’això se’n diu endogàmia ). I punts “Bonus RACC” per a aconseguir regals i bonificacions en assegurances i la quota del RACC. Això si que és més interessant

I quins inconvenients té? Bé, si pagues tot quan toca, cap. Però si no, té un tipus d’interès bestial ( un 1,95% mensual nominal … pràcticament un 26% TAE -anual-) per allò que decidexis aplaçar. També, si vols treure efectiu d’un caixer, no te’n salves, 3% del que treguis amb un mínim de 2,60€ si treus del Banc de Sabadell, però si vas a qualsevol altre caixer (ni que sigui de la mateixa xarxa, servired), la comissió s’eleva al 4,50% … mínim 3,50€. Per pensar-s’ho dos cops no? Si passen un rebut i no el pots pagar, apart de l’interès del crèdit, tenim una meravellosa comissió de 25€ (un 8% del crèdit) en concepte de despeses de retorn. També coneguda com a multa.

Bé … les condicions, està vist, són abusives si alguna cosa no va prou bé. Pagues amb la tarja, res de caixer automàtic, ho pots pagar tot quan toca és igual a cost 0. Si no, t’hi mors. Però bé, suposem que tot va bé. Beneficis clars: Un 1% de benzina i punts del RACC. Quin descompte puc aconseguir en l’assegurança? Bé … cada 6€ de compra és un punt. Per aconseguir un descompte de 40€ en la meva assegurança, haig de gastar-me 18.000€ en un any amb la tarja. I per aconseguir 90€ de descompte, haig d’haver gastat més de 36.000€. Bé, 36000€ no els guanyo … i gastar 18000€ en un any és impossible si vull continuar vivint sota un sostre i/o menjant (bé, el menjar el podria pagar amb la tarja). I menys quan el crèdit preconcedit és de 300€ al mes ( 3.600€ en un any … ).

I la pregunta, que no és absurda … si algú pot gastar-se 36.000€ en un any … el descompte de 90€ el necessita? Si … bé, existeixen ofertes puntuals amb el que multipliques el nombre de punts: Si vas de viatge amb les agències RACC, si contractes noves assegurances RACC, etc … Com veiem, una perfecta relació endogàmica.

I si la perds o te la roben? Bé, el Banc no es fa responsable dels primers 150€ abans de la denuncia. És a dir, que si te la roben, gasten 300€ i tu denuncies al cap de 2h, 150€ els poses de la teva butxaca. Et poden exonerar i fer-se càrrec del tot, però queda a criteri del banc, que no hagi vist una conducta negligent …

Després de pensar-ho bé, he decidit deixar la tarja al fons del cubell.

Últimament vaig llegint algunes notícies de fets que, ens diuen, són símptomes de normalitat.

Per exemple, que a la Policia d’Euskadi (Ertzaintza) li arrenquin la ikurriña (bandera basca) de l’uniforme, és un símptoma de normalitat. També ho és que la totalitat de televisions que emeten al país basc emetin el missatge del Rei de Nadal, en perfecte castellà, no sigui que se’t passi pel cap fer zàpping i perdre-te’l (bon dia per llegir). També és un acte de perfecte normalitat que dels pocs dibuixos animats que emetia la Televisió de Galícia en gallec, no en quedi cap. I els teletubbies, per a dissimular, hagin passat d’un dia a l’altre de parlar en gallec a parlar en anglès.

També és motiu de perfecte normalitat que el Govern pacti invertir n milions en millorar les obsoletes infraestructures de Catalunya i, no només no ho acompleixi, si no que inverteixi fins a un 40% menys del que ja hi havia sense nou pacte. També és una normalitat aclaparadora que s’hagi decidit construïr una línia de tren València – Terol – Saragossa – La Rioja – Burgos – Sant Sebastià – Cantabria … passant per alt que, en comptes de creuar el massís ibèric, sortiria més a compte fer-la passar per la plana de Lleida. Potser es vol evitar Catalunya? També és de calaix que Saragossa vulgui organitzar els jocs olímpics d’hivern presentant-la com a Pirineus, i compti amb les estacions aragoneses i navarreses, però no amb les catalanes ni les andorranes.

I heus aquí que quan senten queixes, alguns les titllen de perfectes símptomes de normalitat en front l’anormalitat que era el que es feia abans de les últimes eleccions autonòmiques… allà on poden, on han pogut posar-se a governar, alguns ents confonen Espanya amb la España, aniquilant tot allò que no sia el que uns entenen com a español. I allà on no poden, simplement ignoren i, sembla, preparen el terreny per una possible independència. No … si al pas que van, als independentistes, no els caldrà ni presentar argumentari.

Em va arribar, fa uns dies, un currículum a la feina.

Un currículum amb una carta de presentació en la que a priori quadra, bastant bé, amb un perfil de persona que necessitem (però encara no busquem). A més, és d’una persona que s’ofereix a fer un contracte en pràctiques per que necessita arribar a una determinada quantitat d’hores per acabar el mòdul de cicle superior.  I dius … fins aquí tot bé.

El problema, és quan passes de la carta de presentació i arribes al currículum:

Foto:  Imagino que ha degut buscar una foto on ell creu que hi surt bé … encara que sigui amb els pels de punta, engominats, un parell de piercings  i jersei tipus quinqui.  Si envies un currículum … procura no posar una foto amb la que competeixis amb el neng.

Estat civil: En una relació sentimental. Val, el xaval té xicota. Però … tu posaries això en un currículum?

Nivell de català: Mig. A vore … Si vas nèixer, vius i treballes a Catalunya, encara que no hagis emprat mai el català, no pots posar que el teu nivell és “mig”. Per que el que penses automàticament és que no l’has fet servir ni per anar a cagar. Només això ja és motiu per descartar (una altra cosa és que sigui forà, que no és el cas).

Nivell acadèmic: Any xxxx : Prova d’accés a un institut. Any xxxx + 1: Accés a un altre institut. Val, vas fer una prova d’accés i no la vas superar. Màquina. Una prova d’accés no denota cap nivell acadèmic.

Experiència laboral: Mosso de magatzem. Ni que sigui mentida, posa’m alguna cosa relacionada amb lu meu. D’acord … sempre hi ha un primer cop … però si t’interessa, alguna cosa fora d’hores has fet!

Informàtica:  Ilustrador, , Excell, PowerPoint (alto). Ja anem malament … sé que ha eliminat un programa per la coma “òrfena” que ha posat. Però que a l’Adobe Illustrator li digui Ilustrador, té delicte. Que em posi Excell, també, però que em destaqui coneixements del PowerPoint, ja és per dir … no. També destaca coneixements de Word. Tot un crack.

I finalment, la presentació té molt de detalls en que dius … “currículum fet en 5 minuts”. I la feina per la que demana, la presentació final del currículum és molt, molt important (ja que té a veure).

Quina desil·lusió …